(Treball pel Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis, UOC)
Introducció
breu dol,
l’èpica dels cossos:
geometries,
cartografies, mapes i satèl·lits //
les
colonitzacions del propi cos
són les
croades més perverses:
com cremar
el full on escrius
quin és el camí per tornar a casa.
Pol
Guasch
Amb la
arxicomentada Llei Trans del Govern Espanyol, la transsexualitat s’ha col·locat
al centre del debat. Dreta, ultradreta, catòlics, i alguns sectors de
l’esquerra conservadora (si això és possible, esquerra pseudocatòlica) o del
Feminisme com les TERF (Feministes Radicals Trans-Excloents, en les seves
sigles en anglès) s’han alienat al costat de la biologia tradicional per dir
que “los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que
no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si naces mujer, seguirás
siéndolo.” (Campanya d’Hazte Oír, 2017), defensen que el sexe és
un fet biològic que, fins i tot, s’estudia a les escoles. Però, és certament
així? Aquest debat encès sobre la Llei Trans, ja demostra que aquesta qüestió
no és únicament un fet científic, llavors, el sexe biològic és ciència o
política? Quins estranys lligams cientifico-polítics hi ha en l’adjudicació
d’un sexe al néixer?
Així, la
transsexualitat ha estat un tema conflictiu a nivell científic. Sembla que la
binarietat masculí i femení, home i dona, marca una pauta biològica que costa
de desentortolligar. I, com diu Preciado:
Pero ¿cómo el sexo y la
sexualidad, se preguntaran, llegan a convertirse en el centro de la actividad
política y económica? Síganme:
Durante el período de la Guerra
Fría, Estados Unidos invierte más dólares en la investigación científica sobre
el sexo y la sexualidad que ningún otro país a lo largo de la historia. La
mutación del capitalismo a la que vamos a asistir se caracterizará no solo por
la transformación del sexo en objeto de gestión política de la vida (como ya
había intuido Foucault en su descripción «biopolítica» de los nuevos sistemas de control social) sino porque esta gestión se
llevará a cabo a través de nuevas dinámicas del tecnocapitalismo avanzado.” (Preciado, 2020: 26)
El que
proposo fer aquí és, desmuntar, o intentar-ho, com a mínim, les certeses
conservadores-biològiques del refús a la transsexualitat i de l’apuntalament
del sistema binari.
Aquest
treball vol desconstruir una realitat ja establerta. Dinamitar els límits
rígids de la medicina i les seves afirmacions categòriques i fer trontollar les
veritats absolutes que sonen dins de certs sectors mèdics.
Vull posar
de manifest que “Cambiar el grado de conocimiento público del papel político de
la ciencia y la técnica es el propósito más importante” (Collins & Pinch,
1996: 168), que la transsexualitat no és una qüestió científica, sinó política,
i que com a tal, els seus límits i les seves realitats estan en allò social, no
mèdic i que els discursos sobre genitals i nivells d’hormones són absolutament
subjectius i modificables.
Aquest
treball, però, ja l’ha fet algú abans que jo. Daniel G. Abiétar, des de la
perspectiva mèdica, va escriure ¿Solo
dos? La medicina ante la ficción política del binarismosexo-género. Vull
obrir-lo, a més de la medicina, a la vessant de l’Educació Social.
Si durant
molt de temps hem estat esquarterant cossos humans per definir-los en homes i
dones, ha arribat el moment de posar-los en llibertat. Cossos del món, sigueu
lliures.
“Cambiar,
desplazarse, física o simbólicamente, ¿qué es si no la libertad? Entre otras
csas, tener la oportunidad de elegir qué tipo de persona quieres ser, qué rol
jugar en cada momento de tu vida, sin estereotipos que caigan como peso muerto
sobre nuestras espaldas.” (Abiétar, 2019: 30).
Sexe.
[1515; del ll. sexus,
íd.]
M 1 BIOL/GEN/DR Conjunt de
modalitats bioquímiques,
fisiològiques i orgàniques que polaritzen els
individus d'una
mateixa espècie
en mascles i femelles, de manera que
entre ells
esdevé possible, pels adequats processos de
conjugació o
fecundació, una periòdica
modificació de la informació genètica.
2 Genitals externs del mascle i la femella.
3 Sexualitat, exercici de l'activitat sexual
4 1 Conjunt d'individus de l'un o de
l'altre sexe. S'admeten socis d'ambdós sexes.
2 el bell sexe (o el sexe dèbil) Les dones.
3el sexe fort Els homes.
diccionari.cat
Per
començar a parlar de transsexualitat cal entrar en el si del terme del
conflicte. Sexe. Exactament, el que entenem per sexe biològic, aquell que ens
adjudica un metge segons unes característiques fisico-biològiques al néixer.
La decisió
mèdica es basa en tres supòsits: el cromosòmic, les dones tenen cromosomes XX,
mentre que els homes els hi corresponen els cromosomes XY. A l’hora de la
veritat, la variabilitat cromosòmica és molt àmplia, però aquetes dues
combinacions cromosòmiques (XX, XY) són les úniques no vistes com a patologia.
El segon
supòsit són els genitals. La mida i forma dels genitals determinen si ets un
home o una dona. Micropenis, vagines amb llavis units... totes aquestes
variabilitats es consideren malformacions i, amb “muy pocas excepciones, los genitales ambiguos a menudo no son
potencialmente mortales. Sin embargo, pueden crear problemas sociales tanto
para el niño como para la familia. Por esta razón, un grupo de especialistas
experimentados que incluye a neonatólogos, genetistas, endocrinólogos y
psiquiatras o trabajadores sociales intervendrán en la atención del niño.”
(MedlinePlus).
La tercera
són les hormones[1].
Testosterona pels homes, estrògens per les dones. Les hormones, però, no són
gents identificatives (Preciado, 2020), ja que són la substància amb la que més
s’ha comercialitzat i s’ha administrat a les persones en els últims anys (el
cas més clar és el de la píndola anticonceptiva. Les dones d’entre 15 i 50 anys
estan suplementades hormonalment).
Com podem
veure, la normalitat a l’hora de
dictaminar (diagnosticar) un sexe a una persona des d’abans, inclús, del seu
naixement, és un acte subjectiu i no biològic. La decisió de patologitzar unes
característiques i no unes altres, és un fet subjectiu i polític de la
medicina. No podem passar per alt que
tal i com diu Winner a Do artifacts
have Politics? (1983) tota tecnologia ha estat deliberadament
dissenyada per a un determinat efecte social o una implicació social; ell posa
d’exemple els ponts de Long Island, o les màquines forjadores a Chicago, però
igual que els artefactes, també les teories biològiques estan tacades de
subjectivitat i ideologia política.
Abiétar
(2019), especifica com la visió binària del sexe es basa en una concepció
reproductiva d’aquest (sobretot el sexe masculí, si l’home era potent o
impotent), deixant de banda qualsevol altre possibilitat. Es prenia un
estàndard normal i es corregia mitjançant cirurgies tot el que no
encaixes amb aquest, la major part de les vegades sense el consentiment
personal (ja que eren nounats), d’altres vegades amb tècniques psicològiques de
soscavament de l’autoestima.
I
és que s’ha de tenir en compte que “la construcción de la ciencia (y la psiquiatría
con ella) en torno a la fe católica tuvo como efecto inmediato la reducción de
lo sexual al ámbito de la reproducción. Las publicaciones al respecto
reforzaban una única realidad legítima, aquella que fuera heterosexual y
estrictamente binaria” (Abiétar, 2019: 56) i posant
a López Ibor com a psiquiatre de capçalera. Això encaixa amb el que Latour
(1983) explica a Dadme un
laboratorio y moveré el mundo, des d’un laboratori es pot cridar prou
l’atenció de la societat per crear la seva dependència i moure la societat al
seu son. Els laboratoris es desborden, el dins i fora es difumina i tot queda
unificat sota el lema de la ciència.
Així,
igual que Pasteur fa servir les construccions socials per al seu profit (i el
de França), els laboratoris mèdics i biològics demostren el que cal demostrar:
dos sexes biològics que, quan es complementen, tenen la capacitat de
reproduir-se. Quan, en realitat, “No hay dos sexos, sino una multiplicidad de
configuraciones genéticas, hormonales, cromosómicas, genitales, sexuales y
sensuales.” (Preciado, 2020: 184)
Per tant,
la “llegada del franquismo trajo consigo un cambio
radical en las dinámicas sociales y en el debate científico. [...] Existía una
clara voluntad de limpiar cualquier rastro de cultura republicana y libertaria,
y, para ello, el régimen se sirvió del discurso medico-científico y, por
extensión, de la medicina.” (Abiétar, 2019: 45) I un dels
pilars del franquisme era la família (tradicional i cristiana), això va
reorientar l’estudi científic de la sexualitat al model reproductiu, i la
“reafirmación de la separación estricta de los sexos y sus roles fue
absolutamente necesaria” (Abiétar, 2019: 46)
Un cop
superat el franquisme, però no depurades les institucions mèdiques, s’obre el
paradigma de la transsexualitat, i amb exemples com La Veneno o Carmen de
Mairena es popularitza una imatge exagerada del col·lectiu (Abiétar, 2019). A
l’hora de institucionalitzar la transsexualitat (més enllà de prohibir-la,
empresonar-la o matar-la) entren en joc, a part de les empreses farmacèutiques
(que es faran d’or –entre elles la ara tan rconeguda Pfizer- amb la patent i
comercialització d’hormones (Preciado, 2020) i que “las carteras de inversión
en investigación de las grandes empresas farmacéuticas se rigen por
consideraciones comerciales y no por un impulso para salvar vidas.” (Yegros,
2018)), la psicologia, la psiquiatria i els seus professionals.
Transsexualitat:
disfòria de gènere
Fins al juny de 2018, la
transsexualitat apareixia en la Classificació estadística internacional de
les malalties i dels problemes de salut connexos (CIM, en la
seva desena edició). A partir del juny de 2018, quan es va publicar
l'onzena edició del CIM, la transsexualitat va ser reanomenada com a
"incongruència de gènere" i moguda a l'apartat de condicions
relacionades amb la salut sexual.
Històricament, la transsexualitat ha
estat inclosa en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns
Mentals (DSM) de l'Associació Americana de Psiquiatria (en anglès,
abreujat APA). Amb el DSM-5, la transsexualitat es va retirar com a diagnòstic,
i es va crear un diagnòstic de disfòria de gènere en el seu
lloc. Aquest canvi es va fer per a reflectir el consens dels membres de
l'APA que la transsexualitat no és en si mateixa un trastorn i que la gent
transsexual no hauria de ser estigmatitzada innecessàriament. A causa del
diagnòstic de disfòria de gènere, les persones transsexuals són encara capaces
d'accedir a l'atenció mèdica durant el procés de transició.
El diagnòstic actual per a les
persones transsexuals que es presenten per un tractament mèdic és disfòria de
gènere. Segons els estàndards
d'atenció formulats per l'Associació Professional Mundial per la
Salut Transgènere (en anglès, abreujat WPATH), anteriorment coneguda com
l'Associació Internacional de la Disfòria de Genere Harry Benjamin, aquesta
etiqueta diagnòstica sovint és necessària per a obtenir la teràpia de
reassignació de sexe amb cobertura de l'assegurança de salut, i la denominació
de trastorn de la identitat de gènere com a trastorn mental no és un motiu per
a l'estigmatització o per la privació dels drets civils a aquestes persones.
Viquipèdia (entrada: transsexualitat)
Si
l’assignació del sexe al néixer (o abans) el feia un metge, la reassignació del
sexe de la persona transsexual també ho fan des de la medicina, exactament la
psiquiatria, i això comporta que “psiquiatrizar
la identidad de género de las persones disidentes supuso (y supone, hasta que
no haya una verdadera despatologización) asociarles de entrada ese estigma
psiquiátrico. […] Inyectar la duda en lo más profundo de nuestro ser, en el yo
de quienes se plantean desafiar ese sistema.” (Abiétar, 2019: 63). Assenyalar,
amb la bogeria,
aquella persona que vol sortir del sistema sexe-gènere binari.
La separació
entre sexe biològic i sexe psicosocial va ser el que va determinar que la
gestió de la transsexualitat passés a mans de la psiquiatria i la psicologia.
Aquí a Espanya, la gestió es va començar a fer a través de les UTIG (Unidades
de Trastornos de Identidad de Género), i el procés pel tractament és realment
sorprenent (Abiétar, 2019):
Primer ha
d’haver una consulta d’atenció primària, i que el metge de capçalera derivi
al/la pacient a la UTIG. Després, la consulta psicològica de la pròpia UTIG,
on, a més d’entrevistar a la persona demandant, també s’entrevista a familiars.
El tercer pas és el test de vida real durant un període mínim de tres mesos per
poder accedir al tractament hormonal i, per acabar, el tractament hormonal. Si,
a més, la persona vol fer una cirurgia genital, ho ha d’estar demanant durant
dos anys, passar satisfactòriament un test de vida d’un any i rebre el
tractament hormonal durant, com a mínim, dos anys. Aquest viacrucis per
aconseguir un paper, per a que et reconeguin com el que et sents, un viacrucis
gens fàcil i que qualsevol detall insignificant pot tirar per terra el que s’ha
avançat durant anys.
A més, el
viatge per les UTIG és un recorregut ple, sorprenentment (ja que es tracta
d’unes unitats per gestionar única i exclusivament la transsexualitat) de
discriminació, vexacions, burles i qüestionaments a la persona demandant[2].
Però
aquesta transició per les UTIG, aquesta psicolopatologització de la
transsexualitat converteix el procés de canvi en un esdevenir dins del mateix
sistema binari. Si no vols ser A, has de voler ser B. Preciado (2020b) diu que va
acceptar el canvi de nom i de sexe oficial per comoditat jurídica i legal,
perquè ell, tot i tenir aparença d’home per la hormonació clandestina que havia
fet, afirmava que “No, yo no quería convertirme en un hombre como los otros
Hombres. Su violència y su arrogància no me seducían.” (Preciado, 2020b: 28).
Transsexualitat. El debat social.
TERFs i la dreta.
¿Por qué es tan importante que sepamos definir al sujeto
de la lucha? ¿Por qué hay tanta bronca
contra quienes redefinen ahora qué es una mujer (nunca, jamás, "qué es un
hombre", ojo)? Sencillamente,
porque ninguna lucha sale adelante sin su propio sujeto político. ¿Tendría
sentido la lucha antiespecista o la lucha antirracista sin determinar por quién
se está peleando? ¿Cuál es la agenda de una lucha si no se da una definición
clara de quiénes son las oprimidas y en base a qué? [...]
Para empezar, porque el mundo real está divido por sexos
(no sentido, sino biológicos). El primer sexo obtiene beneficios del segundo.
Los hombres obtienen beneficios de esta división sexual. La explotación sexual
y reproductiva de las mujeres es en base a su sexo, no a cómo piensan o se
comportan.
Barbijaputa
La Llei
Trans que el PSOE (ara sí, ara no) porta a
debat ha col·locat la lluita Trans a primera línia, posicionant, per fi, la
qüestió Trans a nivell polític i social. Actualment, el PSOE ha rectificat i
sembla que vol tirar endavant la llei, promoguda per Podemos, enduent-se per
endavant a la ministra que s’oponia més clarament: Carmen Calvo.
Perquè el PSOE segueix traient a relluir aquesta ciència
casposa religiosa en contra d’una de drets humans? “La mayoría de quienes se ocupan de
estos asuntos quiere que el público sepa la verdad del mundo natural, es decir,
lo que los poderosos creen que es la verdad del mundo natural.” (Collins &
Pinch, 1996: 166) Qui segueix volent fer
creure quina és la veritat? Quins fils mouen els biòlegs, metges, psicòlegs i
psiquiatres del segle XX i XXI per a que segueixin reproduint la màxima: Tan
sols pot haver dos sexes, biològicament parlant.
Sembla que Hazte Oír, polèmica organització que va treure el
seu autobús transfòbic, va llegir a Eduard Aibar (2006) i vol exemplificar la
visió constructivista social dels Estudis de Ciència i Tecnologia. I és que
Hazte Oír ha tornat a treure l’autobús. Aquesta vegada diu: “PSOE: bienvenido a la biología. PP:
¿Estás a favor de la biología o del lobby LGTBI? #StopLeyTrans.” Benvingut a la biologia a aquell que diu que el
sexe és un fet biològic, a caràcters purament biològics i fisiològics. Biologia
o lobby LGTBI. Biologia o res. Biologia o barbarie. Però, podem contrastar de
manera empírica “que el contingut mateix de la tecnologia (les seves
característiques de disseny, el funcionament correcte o incorrecte dels
artefactes, els criteris d’eficàcia, etc.) és fruit de processos socials” (Aibar, 2006: 13)?
Quan Hazte Oír, el PSOE, VOX, alguns sectors de l’església
enarboren la biologia per callar la diferència, per callar el no-reproductiu,
per callar els que els molesta, cal només, “Como mínimo, desconfíe si una interpretación de la
prueba se trata como si fuera inevitable” (Collins & Pinch, 1996: 172). Que la biologia (i darrere seu la medicina, la
psicologia i la psiquiatria) entengui que només hi ha dos cossos possibles, i
es modifiqui la resta (tant en nounats com en persones trans -que també se les
modifica corporalment per ajustar-se a la perfecció a l’altre sexe-) és
prou evidència per demostrar que
“quizás esta construcción denominada sexo esté tan culturalmente construida
como el género; de hecho, quizá siempre fue género, con el resultado de que la
distinción entre sexo y género no existe como tal.” (Butler, 2007: 55)
Si bé aquests exemples provenen de tradició catòlica i són
hereus tots del franquisme, hi ha un sector del Feminisme que també està
posicionat en contra de les dones transsexuals (no dels homes transsexuals). Defensen
que els drets de la dona, i la lluita per aconseguir i mantenir aquests drets
va lligada a la vagina, incloure les dones amb penis a la lluita feminista és
restar drets a les cis-dones, i sumar-los als homes.
Vesteixen el seu discurs de radicalisme, de lluita de drets
humans, de úniques defensores de les dones, de patidores d’atacs per part
d’homes (dones trans) i d’estar amenaçades de mort (per lemes com Kill TERFs).
Acusen a les teòriques i defensores queer de neoliberals i neopatriarcals.
Aquest 2021 han omplert les xarxes i els medis de comunicació de discursos
d’odi contra el col·lectiu Transsexual. A més, tenen molta repercussió
mediàtica i mitjans clarament d’esquerres com el diari El Público publiquen articles d’aquestes persones[4].
I és aquí, en el punt de trobada del Feminisme amb VOX, PP,
PSOE, on s’apareix de manera clarivident la dimensió política i social de la
qüestió Transsexual. Justament el posicionament socio-polític al costat d’una
biologia esbiaixada d’aquests actors referma que ja no es pot “seguir afirmando la universalidad de la
diferencia sexual y la estabilidad de las identificacions heterosexuales y
homosexuales en una sociedad en la que es legal cambiar de sexo o identificarse
como persona de sexo no-binario”
(Preciado, 2020b: 102)
Igual que les lluites
ambientals que descriuen Oreskes i Conway a Mercaderes
de la duda, la lluita pels drets de les persones transsexuals tindrà molts
entrebancs, i moltes veus en contra, i és clar que “no hay duda de que la gente tiene derecho a hablar;
la cuestión es a quién deberíamos estar escuchando.” (Oreskes & Conway, 2018: 407). Quines eines tenim per contrarestar
aquestes veus? Pot ser l’Educació Social una d’aquestes eines?
Conclusions. El paper de l’Educació Social.
Di la vuelta a muchas universidades, Aprendí el lenguaje de los filósofos, de
los psicoanalistas y de los sociólogos, de los médicos y de los historiadores,
de los arquitectos y de los biólogos. ¡Ah, sí, cuando hay que aprender se aprende;
uno estudia cuando se trata de encontrar una salida!
(Preciado, 2020b: 33)
Si la qüestió trans esdevé una qüestió social i política, les disciplines
de l’àmbit social han de guanyar pes i esdevenir claus davant de la medicina i
la biologia. “El estudio detallado de una controversia
permite observar versiones alternativas de ciertos elementos (hechos, datos
empíricos, diseños experimentales, supuestos teóricos , etc.) y facilita el
análisis de los procedimientos de evaluación a que los científicos someten el trabajo
de sus colegas.” (Eibar, 2002:
107). Quin paper adopta l’Educació Social?
Des de
l’Educació Social s’ha de lluitar per defensar l’altre (més enllà del jo),
aferrar-se a l’alteritat com a cosa positiva, buscar “d’on ve l’obsessió per
definir-nos exclusivament en una sola cosa? Qui pot ser només un –o una, o uni-
tota l’estona?” (Moret, 2019: 217). Saber que quanta més diversitat, més
riquesa i una màxima inqüestionable: No es pot ser tolerant amb els
intolerants.
Tenir
present que el canvi de sexe es tracta d’un procés personal, únic, vàlid,
inqüestionable i reversible. Que tothom té dret a definir-se, inclús a no
definir-se, com cregui i quan cregui i que res ni ningú pot (ha de) impedir-ho.
L’Educació
Social ha de ser vehicle de canvi, no eina de subjecció. Ha de ser capdavantera
en la lluita pels drets i les llibertats de qualsevol persona, no tapadora de
forats, tiretes provisionals. L’educació social ha d’anar per endavant de
qualsevol postura i, sobretot, en contra de la utilització per part del
capitalisme dels cossos.
No s’hi
val, una Educació Social equidistant, apolítica. I tampoc s’hi val que deixi
enrere el col·lectiu Trans i la seva lluita. Si la Educació Social es posiciona
a favor de la “consciència
de responsabilitat pública davant els problemes de convivència; el naixement de
noves modalitats d’exclusió i marginació social, i la necessitat de construir
un món en què tots puguem compartir béns de forma més equitativa” (ASEDES,
2007: 12); no pot posicionar-se al costat d’aquestes veus contràries. No pot,
de ninguna manera, estar al costat d’aquestes TERF, i molt menys de les veus
catòliques del PSOE, PP o VOX.
La biologia i la medicina han guanyat
durant anys aquesta qüestió. És el moment de l’avenç social i humanístic. És el
moment de l’Educació Social.
Referències bibliogràfiques
Abiétar, D. G. (2019) ¿Solo dos? La
medicina ante la ficción del binarismo sexo-género. Oviedo: Cambalache.
Aibar, E. (2002) "El
conocimiento científico en las controversias públicas". En: Aibar, E.
& M.A. Quintanilla. Cultura
tecnológica : estudios sobre ciencia, tecnología y sociedad. Barcelona:
Horsori; 105-126.
Aibar, E. (2006) “La visió
constructivista de la innovació tecnològica”. A: Aibar, E. (coord.). Ciència, Tecnologia i Societat. Materials
didàctics. Barcelona: EDIUOC; 98-142.
ASEDES (2007) Documents professionalitzadors. Barcelona:
ASEDES
Barbijaputa (26/05/2021,
revisat el 27/06/2021) Sobre las palabras de Mónica Oltra. ElPúblico. Disponible a: https://blogs.publico.es/barbijaputa/2021/05/26/sobre-las-palabras-de-monica-oltra/
Butler, J. (2007) El
género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona:
Paidós.
Collins, H. & T. Pinch
(1996) "Conclusión: el Gólem puesto a trabajar". En: Collins, H.
& T. Pinch. El Gólem. Lo que todos
deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica; 163-175
Diccionari.cat, enciclopedia.cat. Entrada: sexe. (Revisat 27/06/2021) Disponible a: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0124228
Guasch, P.
(2021) croada creuada. A: Tanta Gana.
Barcelona: AdiA Edicions, Cafè Central, LaBreu Edicions i Edicions del Bruc.
MedlinePlus, Información de
salud para usted (Revisat el 27/06/2021) Genitales
ambiguos. Disponible a: https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/003269.htm
Moret, K. (2019)
Alter-i-tat(s). A: Garcés, M. (dir.) Humanitats
en acció. Barcelona: Raig Verd. p. 217-226
[1] “1905. El mismo año en que
Freud escribe sus Tres ensayos sobre la
teoría de la sexualidad, el doctor Ernest Henry Starling inventa el
concepto de hormona.” (Preciado, 2020:121). Tot i que la hormona sigui només
una part petita de la definició del sexe, que aparegui tan tard i esdevingui
crucial per aquesta determinació, dona a veure l’interès científic sobre el
tema. Per veure quin interés hi ha en l’hormona en sí mateixa com a missatge
d’informació i les proves que es van fer, veieu Preciado (2020).
[2] Testimonis sorprenents sobre el tracte a les UTIG els recull Abiétar al seu llibre (2019): “Las palabras que me dijeron fueron las siguientes: yo sé que tú sientes o eres lo que me estás diciendo, pero yo tengo que asegurarme que eres lo que tú me estás diciendo, y para eso te tengo que hacr las pruebas correspondientes. […] Estuve seis meses con psicólogos y seis con psiquiatras, y pregunté por qué. Me respondieron que porque tenía que demostrar que era una mujer. Y ante eso, te quedas fría. (Silvia)” (Abiétar, 2019: 81)
[4] Remarco l’article de
Barbijaputa del 21/04/2021, on carrega contra la teoría queer i defensa les
posicions TERF Disponible a: https://blogs.publico.es/barbijaputa/2021/04/21/deseos-vs-derechos/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=web
Comentarios
Publicar un comentario